El passat 29 de maig, l'endemà d’una gran mobilització unitària en defensa de l’escola pública, vam saber que el Departament d’Educació vol retallar una línia d’I3 a l’Escola Roc Alabern de Terrassa per al curs 2026-2027.

El Roc Alabern és una peça clau de l’oferta educativa pública de la Maurina i de la ciutat. La decisió de retallar-hi una línia és especialment greu perquè afecta una escola pública que desenvolupa des de fa anys un projecte educatiu inclusiu i comunitari, amb una important participació de les famílies i una tasca educativa fonamental en un barri que necessita més escola pública, no menys. Tot el nostre suport a l’alumnat, les famílies, l’AFA, l’equip directiu, el claustre i la resta de professionals del centre.

Però la retallada d’una línia no és només una qüestió de places i que es quedin fora de la seva escola infants que haurien de tenir-hi lloc. Significa també menys recursos per al centre, menys dotació docent i menys professionals de suport a la inclusió educativa. Tal com ja vam alertar, les retallades a la pública arriben en un moment de reforç de subvencions a l’escola privada concertada. És injust i incomprensible que mentre es retalla la pública del barri de la Maurina, els nostres impostos estiguin subvencionant 3 i 4 línies de i3 a escoles privades concertades de la mateixa zona educativa. Tot això exposa moltes famílies a dinàmiques de copagaments i de segregació social i educativa, una situació especialment injusta per a les famílies amb més dificultats econòmiques.

Aquesta decisió arriba, a més, sense haver estat debatuda en cap dels espais de participació educativa de la ciutat. Ni a la Comissió de Participació en la Programació de l’Oferta Educativa ni al Consell Escolar Municipal monogràfic sobre preinscripció, celebrats durant el mes de maig, es va plantejar aquesta possibilitat. Ben al contrari: en tots dos espais es va traslladar que es mantindrien les línies existents i que s’aprofitaria la davallada demogràfica per reduir ràtios. Tampoc s’ha volgut atendre la petició reiterada de reunió entre la nostra plataforma, Serveis Territorials i el Servei d’Educació de l’Ajuntament, sol·licitada diverses vegades des del mes de febrer.

Des de La Pepeta reclamem l’aturada immediata de qualsevol nova retallada de línies a l’escola pública. Encara més, cal ampliar l’oferta pública allà on és molt necessària: una nova línia d’I3 a la zona 4, una nova línia d’I3 a la zona 2 i almenys una nova línia de 1r d’ESO a la zona 2.

Reclamem també una inversió ambiciosa i urgent en confort tèrmic per a escoles i instituts, intervencions que han d’anar més enllà de ventiladors (i del pla anunciat per l’Ajuntament la setmana passada, clarament per sota de l’estipulat a l’estudi tècnic publicat el 2024) i que arribin també als instituts. Les aules cremen infants i professionals, i no podem ser les AFA qui resolguem un problema estructural d’aquesta magnitud.

Necessitem una reducció de ràtios i un increment de professorat i recursos estables per a l’escola inclusiva a curt termini, i també més places públiques d’escola bressol. Així com l’execució immediata de les obres pendents, inclosa la construcció definitiva del Sala i Badrinas i la reforma dels centres que acumulen dèficits històrics. A més a més, reclamem un nou model de menjadors escolars amb gestió pública, qualitat pedagògica, alimentària i laboral, plenament integrats en el projecte educatiu dels centres.

Per tot això, convoquem la comunitat educativa de Terrassa a una concentració de protesta davant del pròxim plenari del Consell Escolar Municipal, el dijous 4 de juny a les 17.15 h, al carrer Pare Font, 152 (davant de l'Escola Sagrat Cor, al barri del Segle XX).

La comunitat educativa de Terrassa no pot pretendre celebrar un Consell Escolar Municipal amb normalitat mentre es continua retallant l’escola pública. Cal una resposta col·lectiva, clara i contundent en defensa d’una educació pública de qualitat, inclusiva i amb prou recursos per a tothom. Ens han d’escoltar, des del Departament d’Educació a l’Ajuntament i tots els partits polítics i estructures tècniques, i rectificar aquesta decisió: la pública no es toca, es cuida i es fa crèixer! Educació pública i de qualitat!

Des de La Pepeta, la plataforma d’AFAs de l’escola pública de Terrassa, continuem plenament mobilitzades per defensar i millorar les condicions de l’educació pública i, en aquest sentit, hem fet una primera valoració de les primeres dades de preinscripció.

Aquestes dades, recollides gairebé de manera artesanal, ja que, de moment, ni l’Ajuntament ni el Departament les faciliten de forma detallada, pública i transparent, tornen a evidenciar una situació preocupant: es manté una sobreoferta estructural de places a la privada concertada, mentre la pública continua patint retallades, amenaces de tancament i manca de recursos. Aquesta situació s’agreuja encara més després de la renovació, aquest març, del finançament de línies privades concertades, mentre que la pública encara arrossega les conseqüències de les retallades dels cursos passats.

Pel que fa a infantil, les dades apunten clarament a la necessitat de reduir radicalment les ràtios i ampliar l’oferta pública. A banda de la línia de l’Institut Escola Feixes, considerem urgent afegir una nova línia d’I3 a la zona 4, on diversos centres públics han registrat més demanda que oferta, com ara l’Escola Agustí Bartra (a la qual l’any passat ja se li va retallar una línia), però també Ramón y Cajal i Sala i Badrinas. També caldria afegir una nova línia d’I3 a la zona 2, on almenys una escola pública es troba en la mateixa situació.

A secundària, celebrem la rectificació de la retallada prevista a l’Institut Mont Perdut, resultat de la mobilització de la comunitat educativa de l’Institut i també del barri de la ciutat, i d’una demanda de preinscripció que mostra que les famílies confien més en el centre que el Departament d’Educació. També celebrem la recuperació de la línia de 1rESO eliminada el curs passat a l’Institut Nicolau Copèrnic, una decisió que ja vam advertir que era un error. Tot i això, la situació continua sent insuficient: és necessari obrir almenys una nova línia de 1r d’ESO a la zona 2, on l’Institut Montserrat Roig ha rebut 27 sol·licituds més que les places ofertades.

També insistim que no n’hi ha prou amb “recuperar” línies retallades. Al mateix Institut Mont Perdut, la demanda ha estat superior a la de l’any passat, amb 39 alumnes més que les places ofertades. Això supera clarament la ràtio d’una línia sencera i evidencia la necessitat d’incrementar la dotació de professorat, reduir ràtios i reforçar els recursos al Mont Perdut i a la resta de centres públics, especialment als de major complexitat.

Cap d’aquests temes és nou. Moltes de les problemàtiques que denunciàvem quan vam presentar La Pepeta, l’any 2019, continuen ben presents avui. Aquella presentació la vam fer simbòlicament a Vallparadís, a mig camí entre dos centres: l’Escola President Salvans, avui Auró, i encara un centre de màxima complexitat que continua fent grans esforços per atendre la diversitat en un context d’infrafinançament; i l’Escola Sala i Badrinas, que encara continua en barracons. Per això continuem lluitant per una escola pública inclusiva, amb més i millors edificis, amb més recursos, amb un model de menjador escolar més just i de més qualitat en tots els àmbits, i on cap infant ni família quedi enrere.

Per tot això, i coincidint també amb un cicle de reivindicacions dels sectors professionals de l’escola pública, reclamem una aposta real i prioritària per l’escola pública: més línies, ràtios més baixes, més professorat i més recursos per garantir una educació inclusiva, digna i de qualitat per a tothom.

La Pepeta

Plataforma d’AFAs de l’Escola Pública de Terrassa

8 de maig del 2026

L’educació pública catalana, i en concret la de la nostra ciutat, Terrassa, es troba en un moment decisiu. A les portes d’un nou període de matriculació escolar, en plena negociació dels pressupostos d’educació, amb mobilitzacions del personal educatiu i clams continuats per millores en l’educació inclusiva i en el temps de migdia, tornem a veure com el Departament d’Educació proposa retallar línies a l’escola pública de Terrassa. 

Després d’haver proposat l’any passat la retallada de nou línies entre escoles i instituts públics de la ciutat, enguany torna amb una retallada particularment injusta i incomprensible: la d’una línia de 1r d’ESO a l’Institut Mont Perdut, un institut de màxima complexitat. Una retallada que afecta tota la ciutat, diversos barris i un projecte educatiu de gran envergadura en una comunitat especialment sensible.

Retallar el Mont Perdut és retallar els drets de tot un barri i tota una ciutat

El Departament d’Educació —responsable últim de la proposta, encara que negociada amb el Servei d’Educació i l’Oficina Municipal d’Escolarització de l’Ajuntament— es justifica, en general, amb la baixada demogràfica i amb un menor volum d’alumnat de 6è que passarà a 1r d’ESO el curs vinent. La realitat, però, és que, segons l’informe del Consell Escolar del passat novembre, hi ha 303 infants matriculats a 6è de primària a les escoles públiques de la zona 3 (exceptuant els dels dos instituts escola, ja que tindrien continuïtat al seu centre), mentre que l’oferta escolar dels tres instituts públics de la zona ha estat de 265 places. L’Institut Mont Perdut va tenir més demanda que places ofertades i, amb les seves quatre línies fins enguany, és l’institut públic amb més alumnat matriculat a la zona en tots els nivells, també a 1r d’ESO.

És un centre de màxima complexitat amb un projecte integrador i una llarga trajectòria de mediació sociocultural i de treball per reduir l’absentisme escolar i l’abandonament escolar prematur. És un centre amb un projecte lingüístic clau, membre de la Xarxa d’Escoles Verdes, amb recursos d’educació inclusiva, articulat amb el Pla educatiu d’entorn i referent educatiu al territori. També és un centre amb un claustre i una comunitat educativa compromesos, que no fa gaire han fet pública la necessitat de retenir personal d’integració social i la demanda històrica d’un gimnàs, un equipament educatiu i social molt important.

És un centre on es generen espais com tallers de dol per a infants i joves i on s’han establert convenis amb entitats socials com la Creu Roja. Aquest institut, com d’altres, és pal de paller per a moltes famílies, algunes en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta retallada atempta contra la feina imprescindible que aquest centre desenvolupa al barri i a la ciutat.

Tot això es dona en un context en què la matrícula i la població de Terrassa no paren d’augmentar. A la mateixa zona educativa —ja castigada per retallades el curs passat, amb la pèrdua d’una línia educativa a l’Institut Blanxart— creixen importants sectors urbanístics. Terrassa creix per les perifèries i manté un perfil de gran desigualtat social respecte del centre de la ciutat, amb conseqüències importants per a la resposta educativa. Cal cuidar l’escola pública especialment en els entorns amb més necessitats.

Cal prioritzar la pública sobre l’educació privada

També es dona en un context de desequilibri creixent entre l’escola pública i l’escola privada concertada. El model de doble xarxa —pública i privada concertada sota el mateix paraigua organitzatiu i de finançament— és avui una anomalia que genera desigualtats i segregació escolar. Fa quaranta anys, el govern espanyol va decidir subvencionar públicament l’educació privada per generar ràpidament places educatives d’accés públic mentre es feia créixer l’escola pública. Quaranta anys després, la concertada ha deixat de ser subsidiària per convertir-se en competència deslleial, absorbint recursos i inversions —que continuen creixent— que haurien d’anar destinats a reforçar l’educació pública i l’escola inclusiva. 

Tornant al cas concret de Terrassa i de la zona 3, és inexplicable i injust que les retallades afectin a la pública, en una zona amb quatre instituts privats concertats —on els costos educatius per a les famílies són més alts i on hi ha menys diversitat sociocultural i socioeconòmica. A més, el Departament proposa oferir, a I3 i a altres zones de la ciutat, menys places per línia a la pública que a la privada concertada, reduint no només línies sinó també places a les línies ofertades. Aquesta sobreoferta de places a la concertada, que també s’observa en altres zones de la ciutat, contravé el principi d’equitat educativa i contribueix a augmentar la segregació escolar i, per extensió, les desigualtats socials.

Ens trobem en un moment decisiu, però també delicat. Decisiu perquè ara més que mai les diferents AFAs de la pública organitzades a la Pepeta, les entitats veïnals i socials de Terrassa i les forces polítiques que creuen en l’educació pública ens hem d’unir per forçar el Departament d’Educació a rectificar, a restablir la línia de 1r d’ESO del Mont Perdut i a comprometre’s realment a invertir més recursos en l’educació pública. I delicat perquè tot això ho diem mentre animem les famílies a no defallir i a continuar apostant per la pública.

La pública, la millor opció

L’escola o institut públic de proximitat continua sent l’opció majoritària de les famílies. Però no és una opció més: és la millor. És la que assegura, mitjançant la participació, una demanda constant i transparent de millores educatives. Les necessitem i ho diem sense embuts: necessitem més i millors infraestructures, edificis pendents de construir, patis amb ombra, aules amb temperatures adequades, espais accessibles i amables. També necessitem un temps de migdia on la qualitat alimentària vagi acompanyada de l’excel·lència pedagògica i de la protecció laboral, on no falti menjar enlloc ni cap dia, i on els infants juguin i aprenguin amb personal format i amb condicions laborals dignes. Necessitem més recursos per a l’escola inclusiva: no només vetlladors, sinó diferents perfils educatius —educadores, integradores, mediadores, especialistes i també més docents— amb ràtios més baixes.

Però tot això ho necessitem sense oblidar el que ja tenim: una xarxa pública compromesa amb la millora constant, amb professionals d’altíssim nivell que, si disposessin de més recursos, encara podrien fer millor la seva tasca; amb AFAs i entitats articulades per no deixar ningú enrere, per assegurar entorns respectuosos i per reduir desigualtats. Creiem profundament que només en el suport mutu, la solidaritat i la diversitat entre infants, educadores, veïnes i tota la ciutat construirem un futur millor i ens protegirem dels discursos i pràctiques d’exclusió social, de les desigualtats, del prejudici i de l’odi.

Per tot això, com a plataforma d’AFA de la pública de Terrassa, animem a matricular a l’escola pública, a fer barri, a retrobar-se amb el veïnat a l’escola i a superar qualsevol prejudici sobre altres cultures o condicions socials. Animem a preguntar a cada AFA i a cada centre qualsevol dubte que pugueu tenir i a participar en tots els espais: la pública és i ha de ser transparència, obertura i creixement col·lectiu. Aquest és l’exemple que podem i hem de donar als infants que construiran el nostre futur.

La Pepeta, Plataforma d’AFA de l’Escola Pública de Terrassa, 26 de febrer del 2026

El curs 2025-2026 va començar ara fa un mes, i les AFAs de les escoles públiques de Terrassa continuem treballant amb energia i compromís. Ho fem a través de les activitats que organitzem, la presència als espais de participació i l’esperit d’entreajuda per garantir el millor per als nostres fills i filles. També estem organitzades per defensar els drets dels infants i el dret a una educació pública de qualitat, i continuem reclamant millores encara pendents.

Des de la Pepeta, denunciem que el curs ha començat amb greus limitacions de recursos públics: menys línies a l’escola pública, hores de suport educatiu pendents de cobrir (com ara de vetlladors) i una reducció de TIS i educadores socials. En alguns centres, fins i tot de màxima complexitat, el curs s’ha iniciat amb aules d’acollida encara sense assignar. També s’ha reduït el pressupost i les activitats del Pla Educatiu d’Entorn, una estructura essencial per garantir oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu per a infants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta retallada ha comportat també la pèrdua de personal i serveis, com la reducció de l’equip de mediació escolar.

Recordem igualment la manca crònica de places d’escola bressol municipal, amb un nou curs en què centenars de famílies han quedat sense resposta. Tot i l’ampliació efectuada aquest estiu, continuem sense garanties d’una inversió sostinguda a mitjà i llarg termini que permeti obrir noves escoles bressol municipals -una necessitat urgent i històrica per a la nostra ciutat-. Una demanda que també ha de ser acompanyada d’una revisió profunda dels espais de joc i lleure educatiu públics, sobretot per a la primera infància, arreu de la ciutat.

És imprescindible posar el focus en el desplegament d’una escola realment inclusiva. A banda de les ja esmentades vetlladores, TIS i educadores, falten també més docents per fer codocència i més professionals especialistes -psicopedagogues, mestres d’educació especial, logopedes, infermeres, fisioterapeutes i altres figures clau-, així com un reforç estable dels equips d’atenció psicopedagògica (EAP). L’educació inclusiva no pot quedar en paper: calen recursos, planificació i voluntat política.

Tal com en anys anteriors, continua havent-hi manca d’equitat en l’assignació de l’alumnat, encara condicionada per una política que reforça la xarxa privada concertada per sobre de la pública. Aquesta situació s’agreuja per la falta de protecció efectiva dels infants NESE B, que sovint provenen de famílies que havien sol·licitat plaça a l’escola pública i acaben assignades d’ofici a centres privats concertats, on sovint pateixen pràctiques segregadores i un seguiment desigual.

A tot això s’hi afegeix la manca de transparència. Encara no disposem de dades de matriculació del curs, només de preinscripció, fet que impedeix tenir una radiografia real de la situació educativa. Tampoc sabem en quines escoles ni quan s’iniciaran les intervencions per a la millora del confort tèrmic, ni si es podran aplicar totes les recomanacions de l’estudi municipal sobre el tema amb la inversió necessària.

Reclamem amb fermesa la implicació directa de l’Ajuntament i del Departament d’Educació per resoldre aquestes qüestions i garantir una millor dotació pressupostària per a l’educació pública, especialment ara que s’està elaborant el pressupost municipal. Cal un compromís clar i valent amb la inversió educativa pública, tant en recursos humans com en equipaments.

De cara a la planificació del curs vinent, exigim que les autoritats municipals, és a dir l’alcalde i la regidora d’Educació, assegurin personalment, a cada reunió i des del primer moment, una planificació que protegeixi totes les línies de l’escola pública. Que ho facin amb compromís ferm de defensa de l’escola pública i amb un argumentari tècnic sòlid. No podem permetre més retallades com les d’enguany: preservar la xarxa pública és garantir l’equitat educativa a Terrassa.

Finalment, fem una crida a totes les famílies: impliquem-nos a les AFAs i participem activament a les activitats i espais de debat. Només amb una comunitat forta i organitzada podrem garantir els canvis que l’escola pública necessita: Una educació pública forta, inclusiva i per a tothom.

El curs 2025-2026 va començar ara fa un mes, i les AFAs de les escoles públiques de Terrassa continuem treballant amb energia i compromís. Ho fem a través de les activitats que organitzem, la presència als espais de participació i l’esperit d’entreajuda per garantir el millor per als nostres fills i filles. També estem organitzades per defensar els drets dels infants i el dret a una educació pública de qualitat, i continuem reclamant millores encara pendents.

Des de la Pepeta, denunciem que el curs ha començat amb greus limitacions de recursos públics: menys línies a l’escola pública, hores de suport educatiu pendents de cobrir (com ara de vetlladors) i una reducció de TIS i educadores socials. En alguns centres, fins i tot de màxima complexitat, el curs s’ha iniciat amb aules d’acollida encara sense assignar. També s’ha reduït el pressupost i les activitats del Pla Educatiu d’Entorn, una estructura essencial per garantir oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu per a infants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta retallada ha comportat també la pèrdua de personal i serveis, com la reducció de l’equip de mediació escolar.

Recordem igualment la manca crònica de places d’escola bressol municipal, amb un nou curs en què centenars de famílies han quedat sense resposta. Tot i l’ampliació efectuada aquest estiu, continuem sense garanties d’una inversió sostinguda a mitjà i llarg termini que permeti obrir noves escoles bressol municipals -una necessitat urgent i històrica per a la nostra ciutat-. Una demanda que també ha de ser acompanyada d’una revisió profunda dels espais de joc i lleure educatiu públics, sobretot per a la primera infància, arreu de la ciutat.

És imprescindible posar el focus en el desplegament d’una escola realment inclusiva. A banda de les ja esmentades vetlladores, TIS i educadores, falten també més docents per fer codocència i més professionals especialistes -psicopedagogues, mestres d’educació especial, logopedes, infermeres, fisioterapeutes i altres figures clau-, així com un reforç estable dels equips d’atenció psicopedagògica (EAP). L’educació inclusiva no pot quedar en paper: calen recursos, planificació i voluntat política.

Tal com en anys anteriors, continua havent-hi manca d’equitat en l’assignació de l’alumnat, encara condicionada per una política que reforça la xarxa privada concertada per sobre de la pública. Aquesta situació s’agreuja per la falta de protecció efectiva dels infants NESE B, que sovint provenen de famílies que havien sol·licitat plaça a l’escola pública i acaben assignades d’ofici a centres privats concertats, on sovint pateixen pràctiques segregadores i un seguiment desigual.

A tot això s’hi afegeix la manca de transparència. Encara no disposem de dades de matriculació del curs, només de preinscripció, fet que impedeix tenir una radiografia real de la situació educativa. Tampoc sabem en quines escoles ni quan s’iniciaran les intervencions per a la millora del confort tèrmic, ni si es podran aplicar totes les recomanacions de l’estudi municipal sobre el tema amb la inversió necessària.

Reclamem amb fermesa la implicació directa de l’Ajuntament i del Departament d’Educació per resoldre aquestes qüestions i garantir una millor dotació pressupostària per a l’educació pública, especialment ara que s’està elaborant el pressupost municipal. Cal un compromís clar i valent amb la inversió educativa pública, tant en recursos humans com en equipaments.

De cara a la planificació del curs vinent, exigim que les autoritats municipals, és a dir l’alcalde i la regidora d’Educació, assegurin personalment, a cada reunió i des del primer moment, una planificació que protegeixi totes les línies de l’escola pública. Que ho facin amb compromís ferm de defensa de l’escola pública i amb un argumentari tècnic sòlid. No podem permetre més retallades com les d’enguany: preservar la xarxa pública és garantir l’equitat educativa a Terrassa.

Finalment, fem una crida a totes les famílies: impliquem-nos a les AFAs i participem activament a les activitats i espais de debat. Només amb una comunitat forta i organitzada podrem garantir els canvis que l’escola pública necessita: Una educació pública forta, inclusiva i per a tothom.

La setmana passada l’Ajuntament de Terrassa va fer pública la comunicació rebuda per part del Departament d’Educació sobre l’oferta escolar final al municipi. Una comunicació telefònica i oficiosa, recordem, ja que l’oficial només es publicarà, segons calendari del mateix Departament, el pròxim dia 16 de juny.

Aleshores es confirmava la retallada d’una línia pública de I3 a l’Escola Agustí Bartra, mentre que es “recuperava” la línia d’I3 de Roc Alabern. Respecte a les 7 línies públiques de 1r ESO retallades a l’oferta inicial, la nota de premsa municipal no deia res concret al respecte, només indicaven que “amb l’oferta actual a la ciutat es cobreix la demanda existent”, una afirmació irresponsable en un context de creixement poblacional i de retallada de serveis públics, i en que cal reduir ràtios a les aules d’ESO. 

Així doncs, i tret del grup singular a 1r ESO a l’Institut Escola Feixes (ja confirmat en Consell Escolar Municipal), Terrassa es veu abocada a la pèrdua d’una línia d’I3 i 6 línies de 1r ESO a l’escola pública, una retallada sense precedents i només a la pública, que afecta doncs a moltes famílies i infants (més de 200 places escolars públiques eliminades) i ataca l’equitat educativa. Anys després del tancament de l'escola Can Motllor o de línies, com a l'escola Marià Galí, i també anys després dels intents aturats de retallar línies a les escoles França i Abat Marcet, es confirma ara aquest fracàs educatiu i social. I tot això passa en un context, insistim, de creixement poblacional, de mancances estructurals de recursos, de ràtios altes i poc personal per a necessitats educatives especials, i d’una aposta política per l’educació privada concertada que només fa que segregar i generar despeses a les famílies. 

Davant de tot això, les AFAs de l’escola pública de Terrassa declarem:

• El total suport i solidaritat a les comunitats educatives de l'escola Agustí Bartra, de l’Institut Santa Eulàlia, de l’Institut Les Aimerigues, de l’Institut Investigador Blanxart, de l’Institut Nicolau Copèrnic, de l’Institut Can Roca i de l’Institut Ègara. També a les famílies i infants que, residint a la zona de cadascun d’aquests centres, veuen reduïdes les seves opcions d’escolarització a la xarxa pública!
  
   
• Que continuarem mobilitzades, tant als centres com en els espais de participació, per restituir els recursos que l’escola pública mereix i necessita!
  
   
• Que ara, més que mai, és important que les famílies participin tant com puguin, en la mesura de les seves possibilitats, a les activitats de les AFA! 

Necessitem una escola pública amb més places -és a dir, sense retallades- però amb tots els recursos necessaris per a garantir el dret a l’educació: 

• Espais adequats (amb la finalització de les construccions pendents i també el compliment de les mesures prioritàries de climatització previstes a l’estudi de confort tèrmic a les escoles, encarregat l’any passat), 
• El desplegament real de l’educació inclusiva (amb una coordinació d’Ajuntament i Departament per atendre totes les necessitats educatives, aportant-hi més recursos i que no quedi cap infant enrere), 
• Un temps de migdia i menjador de qualitat pedagògica, alimentària i laboral (mentre continuem lluitant per una gestió pública que l’integri plenament en el projecte dels centres), 
• Una escolarització 0-3 amb més places, més personal, realment universal i gratuït i amb un horari més ampli, 
• Un lleure educatiu universal i inclusiu.

L’escola pública que volem i a la qual tenim dret, amb tots aquests aspectes és una causa permanent. Les AFAs fem moltes coses, ja ho sabeu, i a totes les activitats organitzades -des de les extraescolars, a les festes, formacions, actes solidaris- està també la defensa de tots aquests principis, d’aquesta educació pública. La participació a les AFAs és més important que mai. Juntes, a l’AFA, les famílies ens organitzem i, les AFAs a la Pepeta, ens coordinem per a la millora col·lectiva.  

Ens els últims mesos, la Pepeta, és a dir les AFAs de la pública de Terrassa, hem fet de tot per evitar aquesta situació: comunicats, premsa (local i nacional), diverses reunions amb el Servei d’Educació i regidores d’Educació, reunió amb Serveis Territorials, recollida de més de 1500 firmes de desenes d’entitats i persones particulars de Terrassa i arreu, i també una manifestació. Hem intentat reunir-nos amb les direccions dels centres públics, hem donat suport a famílies amb la preinscripció. Davant l’opacitat i el retard en accés a les dades, les hem recollit i tractat manualment per mostrar, amb evidències, que necessitem més i millor escola pública. I així i tot, topem amb aquest Departament d’Educació inflexible que no compleix la seva paraula i que continua premiant una agenda privada per sobre el bé comú. I un Ajuntament que, immers en els seus temes interns, no ha sapigut, al llarg de molts anys, prioritzar l’educació pública i treballar per evitar la situació on ens trobem. 

És frustrant que tot aquest esforç no hagi tingut el resultat que esperàvem però confiem que, amb la força de la ciutadania unida, en els dies que queden fins el 16 de juny, la situació encara es pugui reconduir. Continuem cridant a la participació i a l’unió en defensa de l’escola pública, principis que ens orienten des del març del 2019, quan ens vam presentar a Terrassa, a Vallparadís, allà davant d’un centre de màxima complexitat que continua sent-ho, i una escola en barracons que continua estant-hi, 6 anys després.

Sobre el procés de preinscripció, el tancament de línies i la baixada de natalitat.

Les famílies de l’escola pública estem profundament decebudes.

La situació excepcional que ens trobem, amb una retallada prevista de 9 línies de l’escola pública a la nostra ciutat, no s’ha tractat com calia per part de la resta d’agents educatius.
 

Per part de l’Ajuntament de Terrassa, sense anar preparades i amb la feina feta a les reunions de la TLP de finals de l'any passat i sense presència de l’alcalde, que les hauria de co-presidir, i amb els canvis constants al servei i la regidoria d’Educació. Celebrem que l'alcalde finalment sí que pogués anar a la que es va fer ahir, tot i que hem pogut saber per les xarxes socials, abans que en aquest plenari, que avui no tindrem la notícia que esperàvem, que era que les línies que es van retallar a l’oferta inicial es mantindrien com l’any passat a l'oferta final. 
 

Per part del Departament d’Educació, per plantejar i defensar unes retallades mai vistes amb arguments pobres, com el de la baixada de la natalitat, que ja hem rebatut per activa i per passiva, i per jugar al gat i la rata amb les actes de les reunions, amb retards en la publicació de les actes de fins a 5 mesos.
 

Per part de la resta de partits polítics: s’omplen la boca defensant l’educació pública al ple i concedeixen entrevistes, participen en programes televisius i fan vídeos a les xarxes socials, però després en aquest plenari s’abstenen de votar a favor de l’única proposta presentada en favor de l’escola pública, mentre pacten textos al ple que no són més que brindis al sol i que, a més, triguen 3 setmanes a ser comunicats a la resta d’agents educatius implicats.
 

Pel que fa a l'escola privada concertada, fent portes obertes des del novembre i trucant famílies triades a dit per fer-les canviar les preinscripcions, en alguns casos fins a la nit de l'últim dia. Aquestes trucades i transmissions d'informació que no és pública, per part de totes les escoles, s'haurien d'evitar per part d'inspecció. Esperem que ara, amb les dades de preinscripció, es tingui en compte l'elecció de les famílies i s'ofereixin places en escoles públiques a totes aquelles famílies que ho hagin demanat en primera opció en lloc de desviar matrícules per omplir les línies que han quedat pràcticament buides en diverses escoles privades concertades. 
 

I tampoc ens volem oblidar de les direccions de les escoles públiques, que no han sabut posar-se d’acord per seure a parlar amb les famílies per tal de promoure l’educació pública de la ciutat i fer front comú per evitar el debilitament de l’escola pública, la de tothom, i la consegüent pèrdua dels llocs de treball dels seus companys i companyes.
 

Estem cansades d’excuses i improvisació. No ens val que ens diguin tenim molta feina, les professionals que han de vetllar pel dret a l’educació dels infants de la nostra ciutat. Volem recordar que tot el que es veu de nosaltres per part de la resta d’agents educatius és el que fem en el nostre temps lliure, fora de les nostres professions i de la nostra vida familiar. És la vostra feina, feu el favor de fer-la. 
 

Estem cansades també de ser menystingudes, en la majoria d’espais on participem, començant per aquest plenari, on no tenim mai ni nom a les actes, continuant per la reunió del 7 de març a SSTT on se’ns va dir que no representàvem totes les famílies i acabant els exemples a la comissió de menjador d’aquest Consell, on es va arribar a dir que les direccions coneixen més les famílies que les mateixes famílies. Ja n’hi ha prou!
 

Les famílies de la pública hem demostrat de sobres, amb fets, que el nostre compromís amb l’escola pública és ferm. Hem participat, aportant idees, feina, temps i energia, a tots els espais possibles. Ara demanem aquest compromís a la resta d’agents educatius, perquè l’escola pública és un dret dels nostres fills i filles, que hem de valorar i defensar sempre i allà on toca, no només a les rodes de premsa i les xarxes socials. Els infants d’avui són els adults de demà i garantir-los el dret a l’educació és la responsabilitat de totes les membres d’aquest plenari. Aquí és el lloc i avui és el dia. Ens hi posem?

Des de la Pepeta, Plataforma d’AFAs de l’Escola Pública de Terrassa, volem manifestar la nostra sorpresa i desconcert pel contingut de la comunicació pública emesa pel consistori sobre les suposades “millores” al servei de menjador escolar municipal.

Les famílies representades a la comissió municipal de menjador, i doncs les AFA’s de la plataforma, ens vam assabentar del contingut d’aquesta nota el mateix dia de la seva publicació. Ens preocupa que actuacions d’aquesta naturalesa es comuniquin directament als mitjans sense haver estat compartides ni contrastades prèviament en els espais de participació institucional que inclouen les veus de la comunitat educativa (no només de les famílies sinó també de les direccions). Especialment perquè pocs dies abans, el 7 d’abril, es va celebrar una reunió de la comissió de menjador del Consell Escolar Municipal, i allà la regidora d’Educació, Patrícia Reche, va apuntar que es treballava a fer canvis en el menú, però no se’n van donar més detalls. Creiem que aquell era el moment de posar sobre la taula les propostes de canvi. 

Ens preocupa també el gir que ha pres el debat sobre els menús. L’enfocament no hauria de posar el focus en percepcions subjectives o impressions puntuals a les xarxes socials, sinó en les aportacions rigoroses de les comissions de menjador dels centres, de les representants a la comissió municipal i del compliment del Programa de Revisió de Menús Escolars (PREME) de l’Agència de Salut Pública, tal com estipula el mateix contracte de licitació. L’exigència de menús atractius no pot derivar en un debilitament nutricional ni en l’abandonament progressiu d’aliments saludables com els llegums. Tanmateix, desconeixem si els canvis aplicats ja aquest mes de maig per part de l’empresa s’han pactat prèviament amb l’Ajuntament, perquè llavors considerem molt preocupant que es doni el vistiplau a la introducció habitual de plats com les croquetes o la pizza.

A més, considerem improcedent presentar com a “millores” inversions que, en realitat, corresponen a actuacions de manteniment bàsic. La reposició de rentavaixelles avariats durant mesos o la substitució de safates trencades —amb l’impacte que això té sobre el personal de cuina i la dinàmica de servei— no poden considerar-se avenços estructurals del sistema. El fet que la comunicació municipal porti com a títol “L'Ajuntament ha invertit 105 mil euros en la millora del servei de menjador escolar aquest 2024” quan, en realitat, gran part d’aquesta inversió en el moment del comunicat no s’havia fet, és una distorsió inacceptable i irresponsable d’un tema molt seriós.

Malgrat que es faci bandera d’un pla de millores pel Servei, seguim reclamant un protocol de comunicació per part de l’empresa, transparent i universal a totes les famílies usuàries.

Reiterem, com ja hem expressat en múltiples ocasions, que la solució als dèficits estructurals del servei passa per un model de gestió pública directa, universal i inclusiu, plenament integrat en el projecte educatiu dels centres i sense copagament. 

Aquest és el model que defensa la Pepeta, i qualsevol acció institucional que no avanci en aquesta direcció és una oportunitat perduda.