El passat dilluns dia 7 de març va començar el periode de preinscripció de segon cicle d’infantil (P3 a P5) i primària. El dia 9 de març va ser el turn de la ESO. Fins el 21 de març, les famílies amb infants que comencen etapa escolar intensifiquen la reflexió sobre quina escola triar, pesant els pros i els contres de cada opció al seu abast. Les escoles s’organitzen de forma voluntariosa per obrir les seves portes i es comparteixen opinions i impressions sobre com són els espais, el personal, l’alumnat, els camins escolars i molts altres factors que, al capdavall, donen pes a la decisió. Aquest procés de tria, cal dir-ho, sembla dissenyat per carregar sobre les famílies el pes de “l’elecció del centre” (projectant diferències entre “projectes pedagògics”) i per fer-les sentir que d’aquesta decisió depèn el futur dels seus infants.

I si és cert que el creixement personal d’un infant depèn en bona part del seu entorn escolar, també és cert que l’entorn escolar de cada infant depèn de la implicació de les famílies i de la participació de la comunitat educativa (independentment del centre que hagin triat).

Com a famílies de l’escola pública, nosaltres ja hem pres la decisió: la millor escola, la que hem triat (i la que hem triat millorar) és la pública, la de tothom. La del barri, la que s’allarga a la plaça i als voltants, i a cada activitat lúdica d’extraescolar, quan s’acaben les classes. La que veritablement defensa la inclusió davant de totes les dificultats i desigualtats, la que es basa en la integració, la pluralitat i la coeducació. La que s’estén pels camins escolars, la que no hauria de necessitar el cotxe per arribar-hi i doncs aconseguir ser més sostenible. La que ens ensenya a conèixer i a apropar-nos als altres, i que, per tant, porta en si la clau d’una ciutat educativa i no segregada.

En canvi, justament ara que tot això hauria de ser més visible, és difícil veure als mitjans i als discursos de l’administració els incentius per estimar la pública i matricular-hi els nostres fills i filles. Cada periode de preinscripció, veiem clarament com augmenta la visibilitat pública d’escoles privades a les noticies i espais publicitaris. Centres que, sovint, tot i rebre una subvenció pública (el concert) per finançar el seu funcionament, no tenen miraments en invertir en publicitat per tal d’atraure famílies, promocionant tota mena d’elements diferenciadors respecte a allò que consideren “la competència”. I a l’escola pública sembla que li falta aquest màrqueting, malgrat pagar amb les seves mancances alguns luxes de l’altra.

És per això que, com a Plataforma d’AMPA/AFAs de l’escola pública, seguim reclamant més i millors recursos per a l’educació pública i, alhora, més visibilitat per aquesta opció que construïm entre totes. Ho fem participant allà on podem participar les famílies, tant a les escoles com a al Consell Escolar Municipal. Ho fem participant em entitats com la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya i també l’Associació de famílies federades de Catalunya (aFFaC), donant suport a les seves campanyes de millora del finançament de l’educació pública, com Desconcertades, que defensa la concentració de recursos públics a l’educació pública.

Així que, sense qüestionar la legitimitat de la decisió de cadascú, animem la ciutat de Terrassa a apropar-se a l’escola pública que anem construint entre totes. L’escola pública som totes les famílies. Ens necessita i us necessita, a vosaltres i als vostres infants, per tal d’assolir més qualitat, i una veritable universalitat i inclusivitat, l’objectiu de tota la comunitat educativa.

A l’escola com a la societat, fins i tot més enllà del municipi (com aquests dies greus ens venen recordant) ens necessitem uns als altres per tenir més i millors recursos per aprendre, ensenyar i jugar. Una escola per acollir, per combatre desigualtats, i per seguir bastint les bases d’un món més equitatiu, just, solidari i pacífic. Tinguem-ho clar, confieu que les portes de l’escola pública sempre estaran obertes i sapigueu que cada AMPA o AFA tindrà tot el gust en parlar-te de la seva i també de la del costat.

Aquest curs, com sempre, estimeu i matriculeu a la pública!

El passat divendres dia 11/06 ens va arribar la notícia (via premsa https://monterrassa.cat/societat/hi-haura-casals-destiu-a-les-escoles-bressol-municipals-de-terrassa-211163/ i també via AFAs d'EBM) de la resolució del procediment de contractació de l'empresa per els casals d'estiu de les escoles bressol municipals, que a principis de la setmana obria el període de preinscripció.

Com a plataforma de les associacions de famílies de l'escola pública de Terrassa, qüestionem el procediment i el seu desenllaç,  és a dir l'elecció de l'empresa Ponrec Assessors. D'entrada, s'ha optat per un "procediment obert simplificat abreujat", un procediment concursal que basa la seva decisió en la millor oferta econòmica i amb el qual no cal ni acreditar solvència financera ni experiència en treballs similars.  Sabem que és legal però és desitjable i acceptable, tractant-se de l'atenció a infants 0-3? La selecció d'una empresa per aquesta mena de tasques a aquesta franja d'edat ha de generar més confiança que la que genera un concurs basat en el preu i l'oferta més barata. 

A la passada reunió de la Comissió de Cicles de Vida (dilluns 15/06), en resposta sobre el tema, l'Ajuntament va comentar que aquesta opció va ser deguda a "falta de temps",  que la intenció original era que l'oferta de Casals s'integrés en el PMOE (Programa de Millora d'Oportunitats Educatives) i fos gratuït però que "finalment no va ser possible" i llavors es va haver d'optar per aquest procés ràpid, i que futurament es pugui integrar plenament en el programa +Estiu.

Les famílies sabem, perquè així sen's va informar en reunions amb el consistori, que l'any passat ja existia aquesta intenció d'incloure els casals en el programa + Estiu, i que el 2019 el procés de contractació de Casals per a les Escoles Bressol també va ser millorable i una experiència de la qual caldria haver après. Així, encara que s'entengui la intenció d'incloure la iniciativa en el PMOE, és preocupant que no hagi hagut un pla de contingència millor que el de l'adjudicació a preu. A més, tenint en compte que l'adjudicació s'ha fet a una empresa sense experiència contrastable en lleure i atenció a infants 0-3 (no en consta cap menció al seu web, per exemple), per davant d'una fundació educativa formada per entitats de la ciutat que fa dècades que organitzen casals i esplais, i que la oferta guanyadora ho hagi aconseguit per una diferència d'aproximadament 800€ en un pressupost total de poc menys de 40.000€). Com a famílies , desitgem i posarem de la nostra part perquè tot vagi bé, i precisament per això ens veiem obligades a senyalar els aspectes a millorar, com ara la organització dels casals d'enguany.

Cal Casals d'Estiu, quan les Escoles Bressol Municipal podrien perfectament mantenir el funcionament normal al juliol, com passa a altres municipis i al sector privat?

D'altra banda, creiem també que s'imposa una altra reflexió, de caire més estructural i important: a Infantil (3-6, no obligatòria) i Primària el curs escolar acaba quan acaba i està regulat des de Departament, així que, després, la necessitat (i oportunitat) crea els casals. En canvi, a Infantil 0-3 (no obligatòria) no hi ha un final de curs escolar que obligui a tancar en juny, ni abans ni després de Sant Joan, ni al juliol en una data determinada. Per això les Escoles Bressol privades acaben quan acaba la demanda.

Així doncs, ja que el calendari i horari de funcionament de les Escoles Bressol son decidits per l'Ajuntament, per què les Escoles Bressol Municipals no acaben també quan acaba la demanda i fan, doncs, el juliol? D'aquesta manera els infants seguirien rebent la mateixa atenció que la resta del curs i no caldrien uns casals, amb les dificultats que sempre causa la seva organització, la logística de menjadors, el canvi de llocs i de personal que sovint dificulta la conciliació familiar i obliga a una adaptació extra a infants tan petits, entre altres aspectes. A les famílies ens sembla un aspecte fonamental per tal d'adequar el servei a les necessitats de les famílies i que caldria tenir present juntament amb la resta de temes, com la unificació tarifaria i tarifes socials, i també la millora d'horaris (per tal de prevenir situacions com ara jornades reduïdes en dies de reunió interna).