Des del passat 24 d’abril, i davant l’opacitat i lentitud de l’administració en avançar-nos les dades, a la Pepeta hem fet un treball de recollida i anàlisi de les dades de sol·licitud de preinscripció amb puntuació provisional. Aquests llistats ens permeten conèixer les primeres dades de demanda de places escolars i avaluar amb propietat les mesures de planificació escolar posades en marxa pel Departament d’Educació. En annex trobeu un quadre resum (incomplet, malauradament, ja que no totes les escoles sufragades amb fons públics compleixen amb la transparència de publicar els seus llistats al web) però a grans trets es confirma que cal recuperar i restablir les línies d’I3 i 1r d’ESO retallades a Terrassa a l’oferta inicial.
La demanda ho justifica plenament. A la zona 4, l’Escola Agustí Bartra va oferir una línia amb 19 places, en comptes de les 2 que ofereix el curs actual, i va tenir 29 sol·licituds. Tenint en compte l’arribada inevitable d’infants a matrícula viva i que a la mateixa zona hi ha alguna escola amb més demanda que oferta, cal reobrir la segona línia de l’Escola Agustí Bartra, treballant amb dos grups d'aproximadament 15 alumnes i amb capacitat per integrar-hi alguns alumnes de sorteig d’altres escoles de la zona.
A la zona 1, a l’Escola Roc Alabern també se li va retallar una línia a l’oferta inicial, però la resposta de les famílies ha estat clara: davant l’oferta d’una línia de 19 places, va haver-hi 26 sol·licituds. A més, les sol·licituds d’escola pública a la zona han superat les places ofertes, havent-hi més demanda que oferta en escoles públiques properes al Roc Alabern, com ara l’Isaac Peral o l’Escola França, demostrant de manera inequívoca que si s’hagués mantingut la segona línia del Roc Alabern, la distribució s’hauria fet de forma més equilibrada.
La demanda d’escola pública ha estat superior a l’oferta (fenomen que també s’observa a la zona 2), contrastant amb la d’alguns centres privats concertats amb demanda molt inferior a les places ofertes, fet que també evidencia que la sobreoferta de places es manté per part de l’escola privada concertada, quan el que cal és expandir i enfortir la xarxa pública. El concert educatiu es va implementar fa uns 40 anys per tal de complementar la xarxa pública allà on aquesta no arribava, en un context de ràpid creixement demogràfic i necessitat d’alfabetització. Actualment, aquest objectiu s’ha distorsionat per convertir-la en una xarxa competidora de l'escola pública, protegida artificialment per l'administració, que hauria de vetllar pels recursos de tothom.
En el cas de l’ESO, com sabem, la retallada va ser encara més sagnant, amb 7 línies de 1r d’ESO retallades en l’oferta inicial, i l’eliminació de l’oferta d’ESO a l’Institut Santa Eulàlia, tensionant una zona educativa on diverses escoles passen de tenir 3 instituts adscrits a només 1 (l'Institut Can Jofresa, un centre de màxima complexitat, que haurà de créixer en alumnat, tenint un espai ja de per si limitat). En el cas de la zona 1, verifiquem que, mentre la demanda en els Instituts que han patit retallades -Aimerigues i Nicolau Copèrnic- s’apropa a l’oferta, a l’Institut Terrassa ha superat per moltíssim l’oferta (43 demandes de més), deixant clar que falten places públiques de 1r d’ESO a la zona i que cal restablir les dues línies retallades.
A la zona 2, hi ha enguany menys tensió a la demanda, però és injustificable que es mantingui la retallada d’una línia a l'Institut Can Roca quan a l’Institut Torre del Palau ha superat l’oferta i quan una escola privada concertada ha ofert una nova línia amb una demanda que no ha arribat ni a la meitat de la ràtio establerta per llei. L’equitat educativa demana que es redueixi també aquest grup concertat i es restitueixi el grup públic retallat.
A la zona 3, torna a quedar clar que cal recuperar la línia retallada a l’IE Feixes, per via de la implantació del grup singular (ja comunicat a l’últim Consell Escolar Municipal per part de l'OME i Inspecció) i, a falta de més informació, recuperar la línia retallada a l’Institut Investigador Blanxart, reduint l’oferta privada concertada i reubicant-hi l’alumnat de proximitat que no hagi tingut plaça assignada en primera opció. A més, tenint en compte el creixement urbanístic i poblacional previst, amb les 420 vivendes del sector AEG acabant d'edificar-se, justament davant de l’Institut Blanxart.
La zona 4 també viurà un creixement demogràfic i urbanístic significatiu, amb els sectors Sala i Badrinas i la nova Rambleta. Això obliga a plantejar un increment de places públiques de secundària a la zona i la restitució a l’Institut Ègara, on més places permeten treballar amb ràtios més baixes i tenir capacitat per escolaritzar l’alumnat nouvingut a la ciutat.
Per tots aquests motius, és imperatiu que Serveis Territorials del Departament d’Educació, en concret el servei de Planificació Escolar i Inspecció Educativa, i també l’Oficina Municipal d’Escolarització, treballin amb celeritat per tal de restablir les línies retallades i enfortir la xarxa pública, com a camí per a l’equitat educativa. Enfortir la xarxa pública també implica respectar, a les assignacions d’ofici de la Comissió de Garanties d’Admissió, les opcions de les famílies que demanen plaça a l'escola pública, per respectar el seu dret a escolaritzar els seus infants en una escola pública de proximitat, i a no assignar-les d’ofici a escoles privades concertades més lluny de casa seva i sovint religioses. Constatem amb massa freqüència aquestes assignacions, sota l’enganyosa justificació d’equilibrar l’escolarització a la ciutat, tot reforçant artificialment la xarxa privada concertada i que implica la vulneració de drets de les famílies, que en molts casos també es troben en situació vulnerable, exposant-les a cobraments indeguts i a la segregació escolar i social intra-centre.
El passat 4 d’abril ja vàrem publicar una primera valoració de la preinscripció. En aquell comunicat, vam explicar que instàvem l’Ajuntament de Terrassa a treballar amb el Departament d’Educació per tal de recuperar les línies retallades a l’oferta inicial, buscant el suport de les direccions dels centres afectats. No hem tingut, fins ara, cap notícia concreta al respecte. També instàvem l’Ajuntament de Terrassa a convocar un Consell Escolar Municipal extraordinari no més enllà de la primera setmana de maig. Sobre aquest tema, vam tenir una confirmació informal que es faria el 14 de maig (així doncs, més tard del que sol·licitàvem i del que seria desitjable) però, ara mateix, cap convocatòria oficial. També explicàvem que havíem contactat amb la junta de direccions de centres públics de Terrassa per fer una reunió conjunta.
A hores d’ara, cap canvi de postura respecte a l'última comunicació rebuda, que deia que no hi havia consens per reunir-nos i fer un front comú, més enllà de compartir els espais amb altres agents educatius ja previstos pel reglament. Continuem, això sí, treballant amb les famílies per fer pedagogia sobre les millores a l’escola pública i també insistint amb Ajuntament i Departament per obtenir informació que encara tenim pendent: accions concretes i contundents per protegir els infants NESE B de la segregació escolar i la segregació intra-centre, el coneixement sobre l’estudi de confort tèrmic (finalitzat a finals del 2024 però que inexplicablement encara no s’ha comunicat a les famílies), el diagnòstic de les escoles bressol municipal elaborat per la Diputació de Barcelona, i la demanda, eternament ajornada i amagada sota una capa de populisme municipal, d’una gestió del temps de migdia pública i amb garanties de qualitat pedagògica i alimentària, gratuïtat i inclusió.
Les AFAs de la pública continuarem fent seguiment del procés de preinscripció i matriculació, tot vetllant i treballant per la millora de l’escola pública.