El passat dilluns dia 7 de març va començar el periode de preinscripció de segon cicle d’infantil (P3 a P5) i primària. El dia 9 de març va ser el turn de la ESO. Fins el 21 de març, les famílies amb infants que comencen etapa escolar intensifiquen la reflexió sobre quina escola triar, pesant els pros i els contres de cada opció al seu abast. Les escoles s’organitzen de forma voluntariosa per obrir les seves portes i es comparteixen opinions i impressions sobre com són els espais, el personal, l’alumnat, els camins escolars i molts altres factors que, al capdavall, donen pes a la decisió. Aquest procés de tria, cal dir-ho, sembla dissenyat per carregar sobre les famílies el pes de “l’elecció del centre” (projectant diferències entre “projectes pedagògics”) i per fer-les sentir que d’aquesta decisió depèn el futur dels seus infants.
I si és cert que el creixement personal d’un infant depèn en bona part del seu entorn escolar, també és cert que l’entorn escolar de cada infant depèn de la implicació de les famílies i de la participació de la comunitat educativa (independentment del centre que hagin triat).
Com a famílies de l’escola pública, nosaltres ja hem pres la decisió: la millor escola, la que hem triat (i la que hem triat millorar) és la pública, la de tothom. La del barri, la que s’allarga a la plaça i als voltants, i a cada activitat lúdica d’extraescolar, quan s’acaben les classes. La que veritablement defensa la inclusió davant de totes les dificultats i desigualtats, la que es basa en la integració, la pluralitat i la coeducació. La que s’estén pels camins escolars, la que no hauria de necessitar el cotxe per arribar-hi i doncs aconseguir ser més sostenible. La que ens ensenya a conèixer i a apropar-nos als altres, i que, per tant, porta en si la clau d’una ciutat educativa i no segregada.
En canvi, justament ara que tot això hauria de ser més visible, és difícil veure als mitjans i als discursos de l’administració els incentius per estimar la pública i matricular-hi els nostres fills i filles. Cada periode de preinscripció, veiem clarament com augmenta la visibilitat pública d’escoles privades a les noticies i espais publicitaris. Centres que, sovint, tot i rebre una subvenció pública (el concert) per finançar el seu funcionament, no tenen miraments en invertir en publicitat per tal d’atraure famílies, promocionant tota mena d’elements diferenciadors respecte a allò que consideren “la competència”. I a l’escola pública sembla que li falta aquest màrqueting, malgrat pagar amb les seves mancances alguns luxes de l’altra.
És per això que, com a Plataforma d’AMPA/AFAs de l’escola pública, seguim reclamant més i millors recursos per a l’educació pública i, alhora, més visibilitat per aquesta opció que construïm entre totes. Ho fem participant allà on podem participar les famílies, tant a les escoles com a al Consell Escolar Municipal. Ho fem participant em entitats com la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya i també l’Associació de famílies federades de Catalunya (aFFaC), donant suport a les seves campanyes de millora del finançament de l’educació pública, com Desconcertades, que defensa la concentració de recursos públics a l’educació pública.
Així que, sense qüestionar la legitimitat de la decisió de cadascú, animem la ciutat de Terrassa a apropar-se a l’escola pública que anem construint entre totes. L’escola pública som totes les famílies. Ens necessita i us necessita, a vosaltres i als vostres infants, per tal d’assolir més qualitat, i una veritable universalitat i inclusivitat, l’objectiu de tota la comunitat educativa.
A l’escola com a la societat, fins i tot més enllà del municipi (com aquests dies greus ens venen recordant) ens necessitem uns als altres per tenir més i millors recursos per aprendre, ensenyar i jugar. Una escola per acollir, per combatre desigualtats, i per seguir bastint les bases d’un món més equitatiu, just, solidari i pacífic. Tinguem-ho clar, confieu que les portes de l’escola pública sempre estaran obertes i sapigueu que cada AMPA o AFA tindrà tot el gust en parlar-te de la seva i també de la del costat.
Aquest curs, com sempre, estimeu i matriculeu a la pública!