El curs 2025-2026 va començar ara fa un mes, i les AFAs de les escoles públiques de Terrassa continuem treballant amb energia i compromís. Ho fem a través de les activitats que organitzem, la presència als espais de participació i l’esperit d’entreajuda per garantir el millor per als nostres fills i filles. També estem organitzades per defensar els drets dels infants i el dret a una educació pública de qualitat, i continuem reclamant millores encara pendents.
Des de la Pepeta, denunciem que el curs ha començat amb greus limitacions de recursos públics: menys línies a l’escola pública, hores de suport educatiu pendents de cobrir (com ara de vetlladors) i una reducció de TIS i educadores socials. En alguns centres, fins i tot de màxima complexitat, el curs s’ha iniciat amb aules d’acollida encara sense assignar. També s’ha reduït el pressupost i les activitats del Pla Educatiu d’Entorn, una estructura essencial per garantir oportunitats educatives més enllà de l’horari lectiu per a infants en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta retallada ha comportat també la pèrdua de personal i serveis, com la reducció de l’equip de mediació escolar.
Recordem igualment la manca crònica de places d’escola bressol municipal, amb un nou curs en què centenars de famílies han quedat sense resposta. Tot i l’ampliació efectuada aquest estiu, continuem sense garanties d’una inversió sostinguda a mitjà i llarg termini que permeti obrir noves escoles bressol municipals -una necessitat urgent i històrica per a la nostra ciutat-. Una demanda que també ha de ser acompanyada d’una revisió profunda dels espais de joc i lleure educatiu públics, sobretot per a la primera infància, arreu de la ciutat.
És imprescindible posar el focus en el desplegament d’una escola realment inclusiva. A banda de les ja esmentades vetlladores, TIS i educadores, falten també més docents per fer codocència i més professionals especialistes -psicopedagogues, mestres d’educació especial, logopedes, infermeres, fisioterapeutes i altres figures clau-, així com un reforç estable dels equips d’atenció psicopedagògica (EAP). L’educació inclusiva no pot quedar en paper: calen recursos, planificació i voluntat política.
Tal com en anys anteriors, continua havent-hi manca d’equitat en l’assignació de l’alumnat, encara condicionada per una política que reforça la xarxa privada concertada per sobre de la pública. Aquesta situació s’agreuja per la falta de protecció efectiva dels infants NESE B, que sovint provenen de famílies que havien sol·licitat plaça a l’escola pública i acaben assignades d’ofici a centres privats concertats, on sovint pateixen pràctiques segregadores i un seguiment desigual.
A tot això s’hi afegeix la manca de transparència. Encara no disposem de dades de matriculació del curs, només de preinscripció, fet que impedeix tenir una radiografia real de la situació educativa. Tampoc sabem en quines escoles ni quan s’iniciaran les intervencions per a la millora del confort tèrmic, ni si es podran aplicar totes les recomanacions de l’estudi municipal sobre el tema amb la inversió necessària.
Reclamem amb fermesa la implicació directa de l’Ajuntament i del Departament d’Educació per resoldre aquestes qüestions i garantir una millor dotació pressupostària per a l’educació pública, especialment ara que s’està elaborant el pressupost municipal. Cal un compromís clar i valent amb la inversió educativa pública, tant en recursos humans com en equipaments.
De cara a la planificació del curs vinent, exigim que les autoritats municipals, és a dir l’alcalde i la regidora d’Educació, assegurin personalment, a cada reunió i des del primer moment, una planificació que protegeixi totes les línies de l’escola pública. Que ho facin amb compromís ferm de defensa de l’escola pública i amb un argumentari tècnic sòlid. No podem permetre més retallades com les d’enguany: preservar la xarxa pública és garantir l’equitat educativa a Terrassa.
Finalment, fem una crida a totes les famílies: impliquem-nos a les AFAs i participem activament a les activitats i espais de debat. Només amb una comunitat forta i organitzada podrem garantir els canvis que l’escola pública necessita: Una educació pública forta, inclusiva i per a tothom.