Tal com hem anat dient els últims dies, la millor defensa del sistema públic d'escolarització és matriculant-se. 

És per això que col·laborem a la sessió d'assistència que es farà demà divendres 20 de març al punt òmnia d'Ègara.

Us convidem a assistir a la sessió d'assistència a la preinscripció a la pública. Tens un infant nascut al 2022 o al 2013? Vols fer una modificació de centre?

Has de fer la preinscripció escolar aquest any? Vols que t’hi ajudem? Vine el pròxim divendres 21 a les 11:30 al Punt Òmnia d’Ègara. 

També es donarà a conèixer La Pepeta , la plataforma d’AFAs de l’escola pública de Terrassa, que es coordinen amb la gran majoria d’AFAs de l’escola pública, i un dels seus objectius és la defensa d’un model universal i accesible a tothom.

Més informació sobre la preinscripció escolar a  https://www.terrassa.cat/es/preinscripcio i a la web de barrisfuturs a https://barrisfuturs.org/ca/agenda/event/preinscripcio-escolar 

No us perdeu el programa del submarí d'ahir, sobre l'escola pública. Servei públic amb majúscules en ple període de preinscripció. El podeu veure aquí:

 https://youtube.com/live/CAiX2-LnuFU?si=FIzw8uXmfaNIP6D1&t=3982 

Gràcies també a la Rosa, alumna de la pública, per defensar-la tan bé!

El passat divendres 7 de març vam tenir una reunió a tres bandes a la seu de Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació. Una reunió feta a demanda de les AFAs de la pública de Terrassa, davant la falta d’explicacions del Departament al Consell Escolar Municipal. Els objectius de les famílies per aquesta reunió eren públics i senzills. Per una banda, teníem l’objectiu d’aconseguir que el Departament d’Educació rectifiqués la decisió presa a la Taula Local de Planificació de retallar 9 línies de l’escola pública al municipi. Per altra banda, el de tenir un compromís ferm per part de l’administració present -Departament d’Educació i Ajuntament de Terrassa- que promouran la matrícula a l’escola pública com a pas essencial i inequívoc en la lluita contra la segregació escolar i la preservació dels serveis públics.

Cap d’aquests objectius es va aconseguir, i cal dir-ho clarament. Ens vam topar amb un Departament d’Educació (tant els polítics presents com, sobretot, els càrrecs tècnics d’inspecció educativa) intransigents en la defensa d’unes retallades que ni tan sols anomenen com a tal. Amb paternalisme i poques dades (i algunes d’elles errònies), van defensar una agenda de desmantellament de recursos públics i protecció de l’escola privada concertada, parlant cínicament “d'optimització de recursos” i en cap cas van defensar que aquestes decisions tinguessin com a objectiu la millora educativa i el benestar dels infants de les escoles en qüestió.

Però també vam topar amb un Ajuntament de Terrassa que, malgrat el posicionament ferm a la reunió en contra del tancament de línies (per la veu, sobretot, de la regidora), va mostrar que aquest desenllaç també és resultat de mesos de negligència i falta de lideratge polític i tècnic en l’àmbit educatiu municipal. Aquesta operació de retallada s’arrossega des de l’octubre passat, i des de l’octubre hi han hagut 3 regidors diferents, moviments als càrrecs tècnics, una cap de la OME dimissionària i un alcalde que, tot i co-presidir a la Taula de Planificació on es van ratificar aquestes decisions, mai s’hi va presentar personalment i va trigar més de 2 mesos en fer una declaració pública sobre el tema. Les dades amb les quals va treballar el Departament son compartides amb els serveis municipals i treballades en espais com la Comissió de Garanties d’Admissió, per tant hi ha una responsabilitat compartida ineludible, tot i l’actual distanciament polític. 

Ara, a les portes d’una preinscripció escolar on els suposats servidors públics ens presenten una retallada de recursos amb pocs precedents, ens toca a les famílies continuar la lluita. Encara que als despatxos no ens escoltin, ens han d’escoltar arreu: a les escoles, al carrer, als mitjans i, sobretot, a la matrícula. Animem a les famílies a passar la paraula: animem a amics i coneguts a matricular els seus infants a l’escola pública del barri. Des de les AFAs, ajudem amb els tràmits i demostrem que l’escola pública és un lloc d’acollida, on ajudem i rebem ajuda. Expliquem arreu que defensem l’escola pública com defensem la sanitat pública i el dret a l’habitatge, i omplim les públiques, sobretot les més afectades per les retallades, d’infants i de famílies participatives.

I a l’alcalde de Terrassa i regidora d’Educació, els queda un últim gest: trobar-se públicament amb la Pepeta en els pròxims dies per defensar l’escola pública sense embuts i animar les famílies a matricular-hi els seus infants. La pública, no “les escoles que reben fons públics”, cal especificar-ho. És un gest que, tot i no compensar les greus conseqüències d’aquestes retallades, situaria la ciutat allà on ha de ser: al costat dels serveis públics i de les famílies que més ho necessiten. Alcalde, regidora: el silenci sobre aquest tema us farà còmplices de les retallades i els interessos privats que agreugen la segregació escolar i social. Si voleu ser part de la solució i no del problema, proposeu data i hora, i ens hi trobarem. 

Visca l’escola pública i, a partir de demà, a omplir-la de matrícula!

 

Terrassa, 11 de març del 2025

La Pepeta, Plataforma d’AFA de l’Escola Pública de Terrassa

Programa del https://terrassadigital.cat/radio/el-submari/ , amb la participació d'Isabel Marquès (observatori de drets de terrassa) i Tiago Romeu de la pepeta, on es fa especial esment sobre la situació de retallades d'oferta educativa pública a Terrassa.

https://youtu.be/cJXrVvpjZlw?t=1650 

Moltes gràcies a qui ha defensat la pública avui: a les AFA, a les direccions i mestres, a les entitats, a les veïnes, a la cultura popular. Aquí l'escrit llegit pel company de l'AFA Roc Alabern, un gran projecte educatiu amenaçat pel Departament d'Educació i Formació Professional. Generalitat de Catalunya:

El Departament d’Educació va presentar el passat dia 14 de febrer l’oferta educativa inicial, acordada amb els Ajuntaments a les taules de planificació escolar. L’oferta inicial d’enguany, comparant amb l’oferta actual, presenta 111 línies menys a la pública (43 grups tancats a I3 i 68 grups tancats a 1r ESO), mentre la concertada guanya 21 grups. El mateix Departament d’Educació calcula que, finalitzada la campanya de matrícula, el saldo final seria de 81 grups menys a la pública i 2 de menys a la concertada. Una previsió encara per confirmar, de moment només especulativa, i evidentment condicionada per una oferta inicial brutalment retallada.

A Terrassa això es concreta en 2 línies menys de I-3 i 7 línies menys de 1r ESO, totes a la pública. Malgrat el creixement constant de la població i l'arribada de prop d’un miler d'alumnes nous cada curs, així com d’un context en què hi ha més demanda d’escola pública que de concertada, el Departament d'Educació continua apostant per la reducció de línies públiques. Mentrestant, com es pot veure a les dades publicades i als increments de finançament, manté i protegeix l’escola concertada. Aquesta reducció de l’oferta pública agreuja la desigualtat entre barris i força moltes famílies a optar per l'escola concertada per manca d'alternatives.

Davant aquesta situació, des de la Pepeta (Plataforma d'AFAs de l'Escola Pública de Terrassa) ens mobilitzem per denunciar aquesta política de desmantellament i exigir una planificació educativa justa i equilibrada, que posi l’educació pública al centre de les polítiques educatives, amb més línies, més recursos i excel·lents condicions pedagògiques i laborals. 

No podem continuar de braços plegats mentre l’administració pública, per activa i per passiva, permet la deterioració dels serveis públics essencials. Avui som aquí per l’educació, però també hi som per la sanitat i l’habitatge, tots tres pilars essencials del futur dels nostres infants. No hi ha dret a l’educació sense dret a l’atenció mèdica pediàtrica d’urgència o de salut mental, o sense el dret a un habitatge digne. I no hi ha excusa per no dedicar-hi més recursos públics, quan, per exemple, el pressupost de defensa i les despeses militars augmenten i augmentaran encara més els pròxims anys.

Per això, exigim al Departament d’Educació i a l’Ajuntament de Terrassa:

✅ Que no es tanqui cap línia de l’escola pública, ni a Terrassa ni enlloc. L’oferta educativa que es publiqui l’11 de març no pot tenir ni una línia pública menys que la del curs vigent. No admetem cap altre escenari.

✅ Que es planifiqui un augment de places públiques a tots els barris, des d’escoles bressol (competència municipal) a I-3, ESO, batxillerat i oferta de cicles formatius, amb una planificació que tingui en compte el creixement poblacional i l’arribada d’alumnat de matrícula viva.

✅ Que es protegeixin les ràtios baixes per, en articulació amb més recursos per a l’escola inclusiva, millorar la qualitat educativa, especialment en l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

✅ Que les autoritats educatives, municipals i del departament, se sumin a la crida per la matriculació a l’escola pública, la de tothom.

L’acte d’avui és també una crida a la unitat de la comunitat educativa. Que hi siguem famílies però també direccions, mestres, veïnes i veïns, companys d’altres entitats del món educatiu, cultural i social de la societat, és una mostra que la pública té molta força. La pública -la de tothom, la que no deixa ningú enrere, la inclusiva i equitativa, la que és diversa i s’enorgulleix- és viva, la necessitem i ens necessita. I ens necessita a Terrassa, però també a Mataró, a Montcada i altres municipis també particularment afectats. 

I mentre diem que no a les retallades, tinguem present que la millor defensa de la pública, la millor mobilització i la millor resposta a les retallades és la matrícula. És apostar per la pública aquesta preinscripció, matricular i participar, ja sigui a l’AFA, al Consell Escolar i a l’aFFaC, amb la resta de famílies de Catalunya. 

En sumem a la crida arreu de Catalunya i defensem l’Escola Pública i la comunitat educativa de Terrassa. L’escola pública és de totes i tots, i la seva defensa és responsabilitat col·lectiva! Visca la pública!

🔊 El dimecres 5 de març, 17h30, a la plaça Didó a Terrassa, NO al tancament de línies de la pública! Cridem a la matriculació massiva a l'escola pública!

La Pepeta, plataforma de les AFA de l'escola pública de Terrassa, cridem a la mobilització de les famílies, professionals educatius i tota la família a concentrar-se el dimecres 5 de març a les 17h30, a la Plaça Didó. Ens hi manifestem en contra de les retallades de línies de la pública, i a una matriculació massiva a l'escola pública del barri i a l'institut públic adscrit de proximitat. Cada any fem una crida a la preinscripció a l'escola pública, valorant l'escola de tothom, la pública, la inclusiva, diversa, democràtica, participativa, sense interessos privats, alhora que defensem que s'hi destinin més recursos. Enguany, però, l'hem de defensar també de qui la vol debilitar: la Taula Local de Planificació, liderada pel Departament d'Educació i participada per l'Ajuntament de Terrassa, ha previst una retallada de 9 línies de l'escola pública, 2 de I3 i 7 de 1r ESO. Aquesta mesura debilita greument l'educació pública a la ciutat, alhora que beneficia l'educació privada concertada, un benefici estructural que agreuja les desigualtats i la segregació escolar.

El missatge del Departament és que, per una banda, les mesures es deuen a una baixada de natalitat i, per l'altra, que és només una proposta inicial i que es podrà alterar. La nostra resposta és que la natalitat no ho explica tot (i sobretot no explica que només es toqui la pública): Terrassa no para de créixer en població i creixerà encara més els pròxims anys, i cada any, al llarg del curs, arriben prop de mil alumnes nous a les escoles de la ciutat. I sobre el fet que és una proposta inicial, la realitat és que les famílies preinscriuen en funció dels grups disponibles a l'oferta inicial. Una pública que ofereixi un grup menys, és una pública que tindrà menys demanda, i una oportunitat perduda de treballar amb ràtios més baixes, quelcom molt necessari en un context d'infrafinançament i de falta de recursos crònica per atendre les necessitats educatives especials.

Els últims dies hem vist missatges de polítics a la premsa i a les xarxes, però cap missatge contundent en defensa de la matriculació a la pública. La trista realitat és que vam demanar una reunió sobre el tema el passat dia 3 de febrer amb l'alcalde, regidora, Servei d'Educació de l'Ajuntament, Serveis Territorials i inspecció educativa, i ens la van donar pel passat dimecres 19 de febrer, només amb la regidora (accidental) i el Servei d'Educació. En aquella reunió vam demanar un Consell Escolar Extraordinari, monogràfic i d'urgència, sobre aquest tema. També vam demanar una posició política de defensa dels centres afectats i una crida a la matrícula. Igualment, vam demanar una reunió amb Direcció de Serveis Territorials, de nou amb alcaldia i equip municipal d'educació. No hem tingut de moment resposta a cap d'aquestes demandes.

Només contemplem un escenari: que l'oferta inicial de places que les famílies vegin a la preinscripció no porti cap tancament de línies de la pública. Qualsevol escenari alternatiu és un fracàs: un fracàs polític del Departament d'Educació i de l'Ajuntament de Terrassa, un fracàs de la ciutat, que faria passes enrere en el camí de l'equitat educativa i la justícia social.

Les famílies, juntament amb les mestres i la resta dels professionals de la pública, lluitarem fins al final per la qualitat educativa i la matriculació a la pública. Comptem amb Terrassa per continuar posant la pública el centre, tant el dimecres 5 de març com a la recollida de firmes. I també a la preinscripció escolar que comença el 12 de març, ja que la matriculació a la pública és el gest més important. I donant suport a entitats i campanyes com la de l’aFFaC (L’escola de tothom) i junt dels altres espais de participació de cadascú. I, clar, cada dia, a l'escola, a l'AFA i a casa.
 

La pública no es toca, ni a Terrassa ni enlloc! ✊ Ens veiem al carrer el 5 de març! No al tancament de línies de la pública, i per una matriculació massiva a l'escola i instituts públics del barri!

“La baixada de la natalitat justifica el tancament de línies a l’escola pública?”

NO! La pública s’ha de protegir sempre i a tot arreu perquè és l’escola de tothom, l’escola blindada contra interessos privats i comercials. Però en el cas concret de Terrassa, tot i que la natalitat ha disminuït, la població no ha parat de créixer els últims anys. I continuarà creixent, amb els nous projectes urbanístics, alguns d’ells precisament a les zones educatives on volen retallar línies. A més, cada curs escolar arriben vora de mil alumnes nous a la ciutat. Finalment, encara existeixen barris de Terrassa sense suficients places públiques d’I3 i ESO, la qual cosa obliga moltes famílies a desplaçar-se o optar per centres concertats. El que tenim és una distribució desigual i una manca de places públiques en determinades zones. No es pot justificar el tancament de línies mentre l’administració continuï subvencionant l’educació privada allà on hi hauria d’existir més pública. Per tant, la natalitat no pot justificar cap tancament a la pública, ja que la població total i llavors la demanda educativa continuaran creixent, a més la baixada de natalitat només s’invoca per retallar l’educació pública, i no la concertada.

“... però és que n’hi ha línies buides!”

I de plenes també! En un context d’increment de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), que ha augmentat un 59,4% des de 2017, segons l’últim informe del síndic de greuges de Catalunya, i de falta de recursos per atendre’ls, una línia d’I3 que no ompli, no s’ha de considerar buida, sinó una oportunitat per oferir una educació de qualitat. Ràtios més baixes permeten una atenció més individualitzada, especialment necessària per als alumnes amb NEE, insistim, i milloren les condicions pedagògiques i laborals.

“Les famílies prefereixen l’escola privada concertada?”

NO! Les dades mostren que la demanda d’escola pública és superior a la de la concertada. Aquesta preferència es manté malgrat la competència deslleial i la complicitat de l’administració en afavorir la concertada. És important destacar que l’escola pública és inclusiva i oberta a tothom, diversa i sense interessos comercials.

“Per llei, només podem tancar línies de la pública, no de la concertada?”

FALS! Amb una planificació adequada i al llarg d’anys, es poden modificar els decrets de concerts educatius per tal de reduir i suprimir unitats concertades quan hi hagi una disminució de la demanda o per motius de planificació educativa. Per tant, és legalment possible tancar línies a l’escola concertada quan les circumstàncies ho requereixin. La concertada es va implantar fa més de 40 anys per compensar l’oferta allà on no arribava la pública. Avui en dia li fa la competència, orientant-se a benefici amb diners públics i sovint alimentant dinàmiques segregadores.

(actualitzat el 4 d’octubre del 2023)

A La Pepeta com a plataforma d’AFAs de l’escola pública de Terrassa, es coordinen la gran majoria d’AFAs de l’escola pública, i un dels seus objectius és la defensa d’un temps de migdia i menjador escolar públic de qualitat i inclusiu.

Què tenim actualment a Terrassa?

A les escoles públiques, actualment ho porta una empresa privada, Mediterrànea de Catering. En anys anteriors ho portava una altra empresa, SERHS. Això passa perquè el Departament d’Educació, qui tenia la responsabilitat original sobre aquesta part de la jornada educativa, va passar la responsabilitat al Consell Comarcal, que la va passar a l’Ajuntament, que va decidir subcontractar una empresa privada.

Què poden fer les famílies per millorar el funcionament del temps de migdia?

Moltes coses. Per una banda, les Comissions de Menjador de les escoles ajuden a supervisar el funcionament. Aquí les famílies hi participen, visitant el servei, fent informes i passant correus amb incidències a la Comissió Municipal i a la tècnica assignada pel consistori per fer seguiment del contracte. Les AFA i representants de famílies als Consells Escolars també estan representades en aquesta comissió municipal. A banda d’això, tant les AFA com les famílies individualment poden contactar amb coordinadores de cada centre i amb la central de l’empresa per fer arribar queixes i suggeriments. També poden portar els temes del menjador als Consells Escolars de cada escola i als representants de les famílies al Consell Escolar Municipal, que ho traslladen a les autoritats i a la resta de la comunitat educativa de Terrassa. La base de tot és la participació en les AFA, mitjançant les seves comissions i assemblees.

Què han fet les AFA i la Pepeta fins ara sobre aquest tema?

Des del 2018 que la plataforma, és a dir les AFA reunides, treballa en dues vies: per una banda, articulant les diferents Comissions de cada escola en la supervisió del servei i aportant informació i exigències a la Comissió Municipal, i, per altra banda, reclamant a les autoritats, en reunions i via premsa, la gestió pública del temps de migdia, per fer-lo millor, tant des del punt de vista alimentari, com pedagògic i laboral. En els darrers temps, d’ençà que hi ha la nova empresa, ens hem posicionat sobre el tema en reunions de la Comissió i també a la premsa, reclamant millores. Des de l’agost, concretament, les persones representants de les famílies a la comissió municipal han reunit el 4 de setembre i des d’aleshores moltes comissions han fet visites a cada escola, redactant informes i recollint informacions de famílies de cada escola.

Què s’ha detectat amb tota aquesta feina?

Amb el canvi d’empresa (i un traspàs gens facilitat per part de SERHS), segons la informació recollida per les comissions a cada escola, alguns aspectes del funcionament del temps de migdia han empitjorat, sobretot a les primeres setmanes del curs, o mantingut els problemes del curs passat. L’empresa no té encara control sobre les assistències i gestió dels infants, en alguns casos falla el control d’al·lèrgies, la comunicació, les ràtios que no sempre es respecten, la falta d’atenció a infants amb necessitats educatives especials, la quantitat de menjar que arriba a les cuines, que és més justa i en alguns casos s’ha quedat curta, i falta també un projecte pedagògic, així com un tracte laboral més just cap al monitoratge i equips de cuina. La qualitat del menjar sembla que ha millorat en general, però hi ha poca diversitat en els menús alternatius al basal. Tot això entre altres aspectes millorables, és clar.

I què ha passat? Les coses han millorat?

A conseqüència de la pressió de les famílies i del volum d’incidents comunicats, l’Ajuntament va reunir d’urgència amb l’empresa l’última setmana de setembre i va exigir millores urgents. Avui també ha anunciat l’obertura d’un expedient que exigeix millores notables en un termini màxim de 15 dies. Les visites diàries a les escoles fa que l’empresa rebi un feedback constant i es vegi obligada a millorar progressivament el servei. En algunes visites des de la reunió, s’ha constatat certa millora, sobretot pel que fa a la quantitat de menjar que arriba a les cuines i a la varietat, però falta encara camí per recórrer i poder constatar millores generalitzades. El pròxim dia 9 d’octubre hi ha una reunió de la Comissió de Menjadors del Consell Escolar Municipal per fer punt de situació i, esperem, constatar millores en el servei. També la tècnica assignada per l’Ajuntament per fer seguiment del cas, començarà aquests dies a fer visites intensives. Tot això hauria de permetre veure millores com més aviat millor.

I què passa amb l’aigua?

Els últims anys, en algunes escoles (no en totes), el servei de SERHS permetia beure aigua embotellada (amb un cost afegit al menú). Des d’aquest curs, per contracte, aquesta opció deixa d’estar en vigor. Això passa perquè l’aigua de l’aixeta és sana i apta per a consum (tal com avalen tots els controls de qualitat i l’Agència de Salut Pública de Catalunya) i perquè el consum de l’aigua embotellada té un cost i un impacte ecològic contraris als objectius col·lectius de defensa del medi ambient. Les AFA i l’Ajuntament ens hem compromès a fer pedagogia en aquest sentit.

Llavors si l’empresa porta més menjar a les cuines, tracta millor les treballadores i millora una mica les ràtios, ja ho tenim? Ja no cal seguir mobilitzant-nos?

No, ni de bon tros. Creiem que l’única manera de tenir un temps de migdia de qualitat tant en l’àmbit alimentari com pedagògic i laboral és que la gestió la faci el Departament d’Educació en comptes d’una empresa privada (i menys de restauració, sense especialització pedagògica). Continuarem exigint això a l’Ajuntament de Terrassa i al Departament d’Educació.

He sentit parlar de la municipalització, com funciona?

La municipalització és una de les possibilitats de gestió pública del temps de migdia que es va posar sobre la taula i que fa temps, tant els executius municipals com l’interventor de l’Ajuntament van descartar, pels costos. A la pràctica, implicava contractar de cop, per part de l’Ajuntament, tot el personal que hi ha a les escoles. Això no resoldria la falta d’integració del temps de migdia en el projecte educatiu dels centres, que continua depenent del Departament i doncs de les direccions de cada centre. El que es podrien explorar serien models mixtos de municipalització parcial, on una part del personal fos municipal, i la part que atén l’infant -el monitoratge- estigués a càrrec del Departament i doncs sota la coordinació pedagògica i funcional de la direcció i claustre de cada escola.

El passat dilluns dia 7 de març va començar el periode de preinscripció de segon cicle d’infantil (P3 a P5) i primària. El dia 9 de març va ser el turn de la ESO. Fins el 21 de març, les famílies amb infants que comencen etapa escolar intensifiquen la reflexió sobre quina escola triar, pesant els pros i els contres de cada opció al seu abast. Les escoles s’organitzen de forma voluntariosa per obrir les seves portes i es comparteixen opinions i impressions sobre com són els espais, el personal, l’alumnat, els camins escolars i molts altres factors que, al capdavall, donen pes a la decisió. Aquest procés de tria, cal dir-ho, sembla dissenyat per carregar sobre les famílies el pes de “l’elecció del centre” (projectant diferències entre “projectes pedagògics”) i per fer-les sentir que d’aquesta decisió depèn el futur dels seus infants.

I si és cert que el creixement personal d’un infant depèn en bona part del seu entorn escolar, també és cert que l’entorn escolar de cada infant depèn de la implicació de les famílies i de la participació de la comunitat educativa (independentment del centre que hagin triat).

Com a famílies de l’escola pública, nosaltres ja hem pres la decisió: la millor escola, la que hem triat (i la que hem triat millorar) és la pública, la de tothom. La del barri, la que s’allarga a la plaça i als voltants, i a cada activitat lúdica d’extraescolar, quan s’acaben les classes. La que veritablement defensa la inclusió davant de totes les dificultats i desigualtats, la que es basa en la integració, la pluralitat i la coeducació. La que s’estén pels camins escolars, la que no hauria de necessitar el cotxe per arribar-hi i doncs aconseguir ser més sostenible. La que ens ensenya a conèixer i a apropar-nos als altres, i que, per tant, porta en si la clau d’una ciutat educativa i no segregada.

En canvi, justament ara que tot això hauria de ser més visible, és difícil veure als mitjans i als discursos de l’administració els incentius per estimar la pública i matricular-hi els nostres fills i filles. Cada periode de preinscripció, veiem clarament com augmenta la visibilitat pública d’escoles privades a les noticies i espais publicitaris. Centres que, sovint, tot i rebre una subvenció pública (el concert) per finançar el seu funcionament, no tenen miraments en invertir en publicitat per tal d’atraure famílies, promocionant tota mena d’elements diferenciadors respecte a allò que consideren “la competència”. I a l’escola pública sembla que li falta aquest màrqueting, malgrat pagar amb les seves mancances alguns luxes de l’altra.

És per això que, com a Plataforma d’AMPA/AFAs de l’escola pública, seguim reclamant més i millors recursos per a l’educació pública i, alhora, més visibilitat per aquesta opció que construïm entre totes. Ho fem participant allà on podem participar les famílies, tant a les escoles com a al Consell Escolar Municipal. Ho fem participant em entitats com la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya i també l’Associació de famílies federades de Catalunya (aFFaC), donant suport a les seves campanyes de millora del finançament de l’educació pública, com Desconcertades, que defensa la concentració de recursos públics a l’educació pública.

Així que, sense qüestionar la legitimitat de la decisió de cadascú, animem la ciutat de Terrassa a apropar-se a l’escola pública que anem construint entre totes. L’escola pública som totes les famílies. Ens necessita i us necessita, a vosaltres i als vostres infants, per tal d’assolir més qualitat, i una veritable universalitat i inclusivitat, l’objectiu de tota la comunitat educativa.

A l’escola com a la societat, fins i tot més enllà del municipi (com aquests dies greus ens venen recordant) ens necessitem uns als altres per tenir més i millors recursos per aprendre, ensenyar i jugar. Una escola per acollir, per combatre desigualtats, i per seguir bastint les bases d’un món més equitatiu, just, solidari i pacífic. Tinguem-ho clar, confieu que les portes de l’escola pública sempre estaran obertes i sapigueu que cada AMPA o AFA tindrà tot el gust en parlar-te de la seva i també de la del costat.

Aquest curs, com sempre, estimeu i matriculeu a la pública!

El passat divendres dia 11/06 ens va arribar la notícia (via premsa https://monterrassa.cat/societat/hi-haura-casals-destiu-a-les-escoles-bressol-municipals-de-terrassa-211163/ i també via AFAs d'EBM) de la resolució del procediment de contractació de l'empresa per els casals d'estiu de les escoles bressol municipals, que a principis de la setmana obria el període de preinscripció.

Com a plataforma de les associacions de famílies de l'escola pública de Terrassa, qüestionem el procediment i el seu desenllaç,  és a dir l'elecció de l'empresa Ponrec Assessors. D'entrada, s'ha optat per un "procediment obert simplificat abreujat", un procediment concursal que basa la seva decisió en la millor oferta econòmica i amb el qual no cal ni acreditar solvència financera ni experiència en treballs similars.  Sabem que és legal però és desitjable i acceptable, tractant-se de l'atenció a infants 0-3? La selecció d'una empresa per aquesta mena de tasques a aquesta franja d'edat ha de generar més confiança que la que genera un concurs basat en el preu i l'oferta més barata. 

A la passada reunió de la Comissió de Cicles de Vida (dilluns 15/06), en resposta sobre el tema, l'Ajuntament va comentar que aquesta opció va ser deguda a "falta de temps",  que la intenció original era que l'oferta de Casals s'integrés en el PMOE (Programa de Millora d'Oportunitats Educatives) i fos gratuït però que "finalment no va ser possible" i llavors es va haver d'optar per aquest procés ràpid, i que futurament es pugui integrar plenament en el programa +Estiu.

Les famílies sabem, perquè així sen's va informar en reunions amb el consistori, que l'any passat ja existia aquesta intenció d'incloure els casals en el programa + Estiu, i que el 2019 el procés de contractació de Casals per a les Escoles Bressol també va ser millorable i una experiència de la qual caldria haver après. Així, encara que s'entengui la intenció d'incloure la iniciativa en el PMOE, és preocupant que no hagi hagut un pla de contingència millor que el de l'adjudicació a preu. A més, tenint en compte que l'adjudicació s'ha fet a una empresa sense experiència contrastable en lleure i atenció a infants 0-3 (no en consta cap menció al seu web, per exemple), per davant d'una fundació educativa formada per entitats de la ciutat que fa dècades que organitzen casals i esplais, i que la oferta guanyadora ho hagi aconseguit per una diferència d'aproximadament 800€ en un pressupost total de poc menys de 40.000€). Com a famílies , desitgem i posarem de la nostra part perquè tot vagi bé, i precisament per això ens veiem obligades a senyalar els aspectes a millorar, com ara la organització dels casals d'enguany.

Cal Casals d'Estiu, quan les Escoles Bressol Municipal podrien perfectament mantenir el funcionament normal al juliol, com passa a altres municipis i al sector privat?

D'altra banda, creiem també que s'imposa una altra reflexió, de caire més estructural i important: a Infantil (3-6, no obligatòria) i Primària el curs escolar acaba quan acaba i està regulat des de Departament, així que, després, la necessitat (i oportunitat) crea els casals. En canvi, a Infantil 0-3 (no obligatòria) no hi ha un final de curs escolar que obligui a tancar en juny, ni abans ni després de Sant Joan, ni al juliol en una data determinada. Per això les Escoles Bressol privades acaben quan acaba la demanda.

Així doncs, ja que el calendari i horari de funcionament de les Escoles Bressol son decidits per l'Ajuntament, per què les Escoles Bressol Municipals no acaben també quan acaba la demanda i fan, doncs, el juliol? D'aquesta manera els infants seguirien rebent la mateixa atenció que la resta del curs i no caldrien uns casals, amb les dificultats que sempre causa la seva organització, la logística de menjadors, el canvi de llocs i de personal que sovint dificulta la conciliació familiar i obliga a una adaptació extra a infants tan petits, entre altres aspectes. A les famílies ens sembla un aspecte fonamental per tal d'adequar el servei a les necessitats de les famílies i que caldria tenir present juntament amb la resta de temes, com la unificació tarifaria i tarifes socials, i també la millora d'horaris (per tal de prevenir situacions com ara jornades reduïdes en dies de reunió interna).